nit de Sant Joan

by parlobaixet

Lluny s’escolta l’estrèpit i el xiular dels petards de Llançà i El Port de la Selva. Aquí a la nostra cala favorita, amb la mar calma, només el clapoteig de les onades insignificants que trenquen a la riba. Abans d’arribar nosaltres ja hi havia un pare i el seu fill fent una petita foguera. Jo també he vingut amb el meu fill, l’acompanyo mentre practica la seva afició, desvetllada de fa poc, a la fotografia nocturna. Quan ens quedem sols assenyala una porció de cel i em diu que allà, si el fum i els núvols li ho permeten, enquadrarà la via làctia. Tragina la càmera amb el trípode d’ací d’allà. El sento rondinar perquè no aconsegueix l’enfocament que vol. A estones li faig d’ajudant il·luminant les roques del petit penya-segat que envolta la platgeta o prement el disparador remot quan m’ho demana. És la primera vegada que no ens ha dit res d’anar a comprar la capsa de trons, piules i coets. Aquest any ha preferit canviar-los per la volta del cel. S’està fent gran, si ja no ho és, i en sóc testimoni. Tornem a casa amb un bocí del firmament mentre sentim de fons la música de les orquestres que amenitzen els balls de la nit de Sant Joan.

un bocí de la Via Làctia

Foto de Martí

Anuncis