fer mandra

by parlobaixet

Avui he anat a dinar amb la Holly. Després de setmanes intentant coincidir, finalment hem improvisat el moment. Un menú ràpid en un japonès amb ventiladors al sostre, en una taula que donava a la finestra i des d’on podíem vigilar la seva bicicleta, ha servit de pretext per passar llista a les darreres novetats en la vida de tots dos. Com sempre el més interessant i divertit són els seus embolics amorosos. Em fa gràcia la naturalitat i l’aparent displicència amb què els explica. Ara té en el seu punt de mira un prometedor realitzador publicitari, però el jugador de waterpolo que el va precedir també ha tingut el seu moment de glòria en la seva conversa.

-Pots comptar, un bombonet, però no va funcionar. Sempre parlava d’ell. Cada vegada que ens vèiem… que si em fa mal aquí, que si em fa mal allà, que si estic cansat, que si la meva ex…. Mira, en aquestes alçades de la pel·lícula jo no tinc temps per perdre, ara per ara em vull divertir, i aquell paio, no sé, aquell paio…

-Et feia mandra.

-Exacte, és això, em feia mandra.

Anuncis