sabaters

by parlobaixet

Caminem fins a arribar a la plaça major i d’allà davallem al riu. Ja han aixecat l’assut de pedres per amansir el corrent i aixecar el nivell de l’aigua perquè la gent s’hi bany durant l’estiu. La torre de guaita ens vigila sobresortint del bosc que l’envolta. Passegem per la passarel·la metàl·lica que voreja la riba. Abocats a la barana, contemplem com els sabaters patinen damunt l’aigua cristal·lina mentre intentem copsar la tècnica que els permet fer-ho. El camí acaba a l’hostal, on descobrim que la música country que escoltàvem (darrerament sempre hi ha una melodia de fons) no era d’un casori sinó d’un grup que entreté la tarda dels estiuejants. Aplaudim i retornem per la vorera de la carretera -la ruta sempre circular, eh? Reconec el tros de terra que hagués pogut ser nostre. Això va ser ahir. Avui el foc brama i potser demà haurà arrasat tot el paisatge, tots els records. Hi tornarem.

Advertisements