anticipació crònica

by parlobaixet

M’esperava un viatge tranquil, còmodament assegut, i aquesta bonica pèl-roja pigada em regala el primer neguit, matiner. Com deixa el cafè amb llet aquí? No veu que el tren agafarà un revolt o frenarà bruscament i el got caurà? I ella llegint, com si res. Es tacarà tota i segur que també m’esquitxarà. Amb la mania que tinc a les taques. Baixo a Provença i el got continua ben dret. Però no perdo l’esperança, encara li queda una parada fins a Plaça Catalunya. Caurà.

Anuncis