agafat de sorpresa

by parlobaixet

Reconec que cada vegada em costa més interessar-me i esforçar-me perquè una nova coneixença arribi a ser alguna cosa més. Passar de coneguts a amics, vull dir. Deu ser l’edat, que em fa més escèptic o, sense embuts, més esquerp i antipàtic. Però a vegades salta la sorpresa i aliè al procés em trobo compartint complicitats -converses, rialles, enuigs, secrets, paraules, neguits, sobreentesos- amb algú que s’ha instal·lat en la meva vida de puntetes, sense fer soroll. I llavors descobreixo que m’agradaria que s’hi quedés una llarga temporada, per sempre.

Anuncis