curtcircuit (i II)

by parlobaixet

Va aprendre que moltes de les coses que ens esdevenen és perquè no triem els mots adequats ni tampoc el moment convenient d’expressar-los. Anys després li retorna la il·lusió, gairebé el desfici, de trobar les paraules precises. I ara, quan amb tota certesa ha desxifrat les que voldria pronunciar, es resigna a acceptar que ja és massa tard i que qualsevol moment que imagina per recitar-les seria inconvenient. Però les paraules, ben rumiades, les té a punt i li pertanyen; es recrea a repetir-les en silenci i això tristament l’acontenta.

Advertisements