ritual

by parlobaixet

Il·lustració d’Elisa Bernat

Avui s’ha posat el vestit que es pensa que menys l’afavoreix i s’ha esbullat els cabells per despentinar-los tant com pugui perquè anirà a visitar els avis. Ho ha sabut des de l’instant que ha retrunyit el primer crit en l’habitació dels pares, just al costat de la seva. Abans que arribin els retrets de sempre, la cridòria creixent, els insults més feridors, les corredisses pel pis i finalment el plor desfet de la mare, la nena ja arrossega la cadira i  l’arrecera en un racó de la cambra de planxar, envoltada d’olor de suavitzant i roba neta. Ha après a no plorar i a cruspir-se la por tota sola, asseguda amb l’esquena ben recta, digna, esperant que es faci el silenci i que el pare obri la porta: anem a cals avis, que fa dies que no els veus. En va, li dirà que no, que es queda amb la mama, que ja vam anar a veure’ls el cap de setmana passat i l’altre, i l’altre. Intenta conhortar-la amb desgana amb un no passa res, que és normal que els papàs discuteixin i que estimo la mare de tot cor; però ella se’l mira desafiant, amb els ulls ben oberts, intentant copsar inútilment tot allò que deu tenir de bo el pare. Què té la nena, que està tan moixa i no parla? Greta, per què no ens dónes un petó, que no ens estimes, que no estimes els avis?

Escrit per al 256è Joc Literari de Jesús M. Tibau

Anuncis