serradesanferm

by parlobaixet

Ara que alguns vaticinen balls de cognoms per raons identitàries, potser és la meva oportunitat de desprendre’m del meu. Arribats a certa edat hauria de ser possible fer-ho i rebatejar-nos amb els que ens plagués, a la manera dels vanity tags que els ianquis poden fer servir en les matrícules dels seus cotxes. A mi m’hauria agradat dur el segon cognom del meu avi: Serradesanferm. Amb un nom així -llarg, robust, rotund, sonor- sempre he pensat que res no m’aturaria, cap adversitat no em faria trontollar, com un arbre centenari ben afermat a terra; alçaria sense por la veu, que només podria ser greu i profunda, i les meves paraules em realçarien sempre assertives. Perquè, a veure, qui em podrà prendre en consideració mentre em digui Parlobaixet?

Anuncis