retòrica

by parlobaixet

A Gràcia puja una parella gran. Ell li obre el pas a ella de manera excessiva fins arribar a la zona de seients reservats. La dona sembla tenir alguna dificultat que mereix que algú faci el gest amable de cedir-li el seient. Ràpidament aquest algú ho fa. I també a l’instant les dues senyores del davant s’aixequen perquè s’hi assegui ell. I llavors ell dirigint-se a una de les dones, amb to imperatiu, li diu: “No, vostè asseguis, que s’aixequi l’altra”. He escoltat el que em sembla haver sentit? Com que ho considero tan ofensiu, penso que dec haver-ho entès malament. Però no, perquè la dona invitada a romandre al seient m’ho confirma quan, en arribar a la seva parada i passar davant meu, li ho pregunto. M’ajupo i acosto la boca a cau d’orella d’ell. M’avergonyeixo de pensar el que vaig a dir-li. M’ho repenso. Em conformo amb un “ets un miserable” dit baixet, ben a poc a poc, però clar. L’altra: la diferent, la de pell fosca, la immigrant. Mentre m’allunyo per l’andada sento els insults que m’adreça el desgraciat miserable. Tot plegat és pura retòrica.

Fotografia de Nicolas Bruno

Fotografia de Nicolas Bruno

Advertisements