entre poc i massa

by parlobaixet

He llegit També això passarà de Milena Busquets. Malgrat l’èxit que ha tingut arreu, el llibre no m’ha causat una impressió especial. En canvi, sí que recordo haver-me entretingut en un paràgraf que em va revelar el que podríem anomenar una veritat ocultalatent, un fet el sentit últim del qual no som capaços de desxifrar completament fins que algú amb més perspicàcia ens el fa descobrir en tota la seva complexitat, a manera d’il·luminació. Hi diu:

“Sempre he pensat que els que diuen t’estimo molt, en realitat t’estimen poc, o potser hi afegeixen el molt, que en aquest cas significa poc, per timidesa o per por de la contundència del t’estimo, que és l’única manera veritable de dir t’estimo. El molt fa que el t’estimo es converteixi en alguna cosa apta per a tots els públic, quan, en realitat, gairebé mai ho és.”

És curiós, però molt aquí no és un intensificador sinó, ben al contrari, un atenuant de l’efecte que pugui causar un t’estimo a seques. Perquè conscients del seu veritable significat, usem molt quan sabem que no podem dir t’estimo, que és absolut, a fi de no comprometre’ns, no ferir l’altre, dissimular els nostres sentiments, no caure en el ridícul o vés a saber per què. Jo també ho he fet.

Fotografia d'Ethan Murrow

Fotografia d’Ethan Murrow

Anuncis