apnea
by parlobaixet
No sóc hipocondríac. Únicament continc la respiració fins al límit d’oxigen en sang quan algú a prop meu estossega o esternuda, amb l’esperança que els microbis no penetrin en el meu organisme a través dels narius i així no s’instal·lin en els pulmons i em causin una pneumònia que podria agreujar-se fins a dur-me a l’UCI i d’allà, per dissortada xamba o resistència als antibiòtics, a fer malves. Només això.
Sort que no ets hipocondríac, doncs! Ho passaries fatal.
Ja t’ho deia jo, que no ho era…