tu, com t’enamores?

by parlobaixet

Il·lustració de Geoff Mcfetridge

Algú explica la primera visita al psicòleg a fi d’intentar salvar la relació amb la seva parella. L’especialista, després d’escoltar-lo, li etzibà: tu, com t’enamores? Des de llavors i fins al final de la sessió, silenci. I que no va ser fins a la tercera visita que va poder balbucejar les primeres paraules per mirar de respondre-li.

Una pregunta intel·ligent i, a la vegada, amb mala bava en apuntar directament a la línia de flotació. I és que potser el quid de la qüestió no es troba en l’ara de la parella, sinó en el moment primigeni de l’amor. Perquè no es tracta de quantitat, de si ens enamorem molt o poc, sinó de la qualitat del com ho fem.

No sé dir com m’enamoro, en abstracte; però, faig memòria, sí que puc valorar com em vaig enamorar cada vegada. I en més d’una ocasió, no vaig saber fer-ho.

I algú pregunta: i quan ens enamorem? I ell mateix es respon: vist amb perspectiva, massa d’hora o massa tard.