l’Altre
by parlobaixet
La noia que xatejava, l’home que fullejava el diari, la dona que badava, jo mateix que llegia un llibre. Tots hem alçat el cap i la mirada quan hem sentit ressonar de sobte la veu en àrab de quatre nois riallers que acabaven de pujar al vagó. Només un instant, però suficient perquè es manifestés la nostra sensibilitat pels fets recents. O potser els foscos prejudicis: “tots tenim per on ser menyspreables”, deia Pessoa.
Els prejudicis són un problema, però que ens tenen a tots paranoics també és cert. Encara que ho fem veure, no estem tranquils.
Tens raó. Se’m passarà, però ara per ara al tren, que l’agafo cada dia, sento cert neguit.